Jornades

Codesenvolupament i cohesió social

Jornada a Cerdanyola 27 de gener 2016

Lloc

Sala Enric Granados, Biblioteca Central (Cerdanyola del Vallès)

Objectius

A Cerdanyola es va pretendre engegar el procés amb aquesta trobada on es desitjaven assentar les bases participatives, presentant diferents projectes i activitats realitzades en codesenvolupament al territori.

D’aquesta manera, la jornada va ser compartir experiències des de diversos enfocaments per tal de reflexionar sobre el paper del codesenvolupament en la cohesió i la inclusió social. Una contribució que considerem múltiple, ja que genera dinàmiques als municipis catalans on la nova ciutadania esdevé protagonista com a agent de desenvolupament, fomenta la seva participació, les relacions interculturals i enforteix el teixit associatiu, i alhora contribueix a la lluita contra la pobresa i al desenvolupament de les seves comunitats d’origen.

Resum de la Jornada

Aquesta primera jornada de codesenvolupament va comptar amb l’assistència de quasi un centenar de persones i va ser inaugurada per Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Elvi Vila, regidora d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Cerdanyola, Marta Macias, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Núria Parlón, vicepresidenta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

A la conferència marc, Núria Camps va procedir a exposar El codesenvolupament, eina per la inclusió social al Sud i al Nord.”, presentant el codesenvolupament com una eina de participació mixta que la nova ciutadania esdevé protagonista com a agent de desenvolupament de la seva comunitat d’origen.

Posteriorment, es van es van presentar un total de tres iniciatives locals exitoses de codesenvolupament:

  • AJUNTAMENT DE LLEIDA, Cristina Sáiz, tècnica de l’Àrea de Cooperació
  • AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA, Isabel García, alcaldessa i Lídia Aymeric, presidenta de Santa Perpètua Solidària
  • AJUNTAMENT DE MATARÓ, Isabel Martínez, regidora i Dolors Fernández, tècnica de cooperació

A la tarda la Jornada va gaudir de dues taules temàtiques, fent ressò de la importància del codesenvolupament per a la inclusió social al sud i al nord, respectivament.

Núria Camps, directora de l’Associació Avalua i presidenta del Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, va coordinar la Taula de Codesenvolupament per a la inclusió social al sud.

  • Pau Lanao, president de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Iniciatives de codesenvolupament a les comarques gironines
  • Sandra Rodríguez, FECOEX i Servei Solidari. Codesenvolupament amb Colòmbia
  • Manel Llord, Santa Perpètua Solidària, coordinador de projectes del Guidimaka. Codesenvolupament al Guidimaka (Mauritània).

Mawa Abdou  va coordinar la Taula de codesenvolupament per a la cohesió social al nord, amb el qual es van posar sobra la taula el fet que el codesenvolupament només té sentit si es manté el vincle amb el país d’origen i la necessitat d’estructurar un missatge clar.

  • Amadou Bocar Sam, Coordinadora d’Associacions Senegaleses a Catalunya CASC i ACISI. “La coordinació de la diàspora senegalesa per promoure el codesenvolupament”
  • Mhamed Abdelouahed Allaoui, Casa Amaziga de Catalunya i AMAZAN. Codesenvolupament amb el Poble Amazic (Marroc)
  • Ivonne Cabrera, presidenta d’Asociación Latinoamericana para la Integración de los Immigrantes (ALII). Codesenvolupament a l’Equador

Aquestes dues taules varen aportar un coneixement transcendental, doncs va quedar constat que els projectes de codesenvolupament inicien un canvi estructural o econòmic i acaben propiciant un canvi polític i social. Essent aquí on radica la seva força.

A la cloenda la Núria Camps va fer una presentació de les Conclusions de tota la Jornada incloent el més destacat de les diferents aportacions que hi va haver al llarg del dia i que posteriorment van quedar recollides en un document de conclusions que es va enviar als presents junt al el resum visual realitzat per l’artista compromès Juan Linares, en el que es defineix com a artivisme social.

Finalment van intervenir a la Colenda la regidora d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Cerdanyola, Eli Vila  agraint el fet que s’hagués celebrat a Cerdanyola i molt especialment a totes els ajuntaments i entitats que havien vingut d’arreu de tot Catalunya. La intervenció final va ser a càrrec del secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós que va fer un recorregut dels principals línies del Pacte Nacional per la Immigració i els reptes que com a societat tenim per a la cohesió social. En darrer lloc i abans de donar per clausurada la Jornada, va celebrar que hagi suposat un bon intercanvi d’experiències. En aquest sentit aquest procés ens ha fet veure les potencialitats que té el codesenvolupament com a eina d’inclusió i que l’experiència al territori, en aquest àmbit, és extensa i per això desitja que poc a poc es consolidi un espai de coordinació estable en codesenvolupament tal s’ha acordat a les conclusions.

Conclusions de la Jornada

El nostre país està en un moment de canvi i per tant la Cooperació al Desenvolupament també està en un moment de canvi, és un moment d’inflexió per les organitzacions que treballem en Codesenvolupament.

Els actors que fa temps que treballem en iniciatives de Codesenvolupament ens plantegem, en aquesta reflexió conjunta, si som capaços de ser actors de cooperació i que des de la participació de la nova ciutadania, de tots els ciutadans, siguem capaços de treballar des de la consciència per transformar les realitats dels països d’origen i impulsar iniciatives de cohesió de la societat catalana i, alhora, entendre que la nostra ciutadania és cada cop més diversa i que aquesta diversitat és la clau del futur. Si no som capaços de construir ciutadania, des de la cooperació i des d’altres àmbits, des d’un punt de vista que contempli aquesta diversitat no podrem reflectir el conjunt de la riquesa de la cooperació i de la societat catalana.

Al llarg del dia s’ha fet un esforç per presentar diverses iniciatives, algunes exitoses, altres amb més dificultats. Des de les iniciatives es presentava la importància de sistematitzar-les, tant les pròpies iniciatives com els processos que generen, per tal de poder avaluar-les i poder veure si realment han estat capaces d’apoderar les comunitats.

Hem dialogat sobre la capacitat del codesenvolupament d’aportar autoorganització a la comunitat per promoure iniciatives de desenvolupament, però fent un pas més, també s’ha constata que promou la inclusió social d’actors que no sovint han estat en la centralitat del desenvolupament i de la força local. Com a exemple l’apoderament de les dones i dels joves, i com aquest apoderament genera processos de canvi en el poder local i que, alhora, es genera un relleu perquè aquestes iniciatives presenten alternatives i generen noves dinàmiques locals.

Per tot això necessitem enfortir capacitats, al nord i al sud, per tal que aquesta implicació de les comunitats sigui present en tot el cicle de planificació des les actuacions. Des de la formulació fins a l’avaluació, no des d’un punt de vista d’un sistema assistencialista participatiu sinó des d’un enfocament protagònic del desenvolupament, en el sentit de ser presents, participar i prendre decisions en tot el procés. La participació des de la consciència i des de la implicació és un element troncal per ser vector de canvi.

També hem incidit en la visió d’una ciutadania transnacional, treballar pels drets de la ciutadania al nord i al sud, defensant drets tant individuals com col·lectius. Com podem treballar aquest tema en el nostre país per tal de que sigui un element de cohesió de la societat catalana i alhora de presa de consciència de la pròpia identitat que sovint en els pobles d’origen ha estat no reconeguda i que des d’aquí, probablement, s’ha pogut expressar d’una manera més lliure emmirallant-se en d’altres processos identitars.

La importància de la incidència de la diàspora en els canvis i en les polítiques públiques, com a exemple la proposta de crear un Ministeri de la Diàspora que pugui incidir per tal que s’afavoreixin processos de democratització i processos de desenvolupament que puguin ser més transformadors.

Ha planat durant les jornades la necessitat de que la realitat del Codesenvolupament, que és molt rica però que sovint està massa atomitzada i aïllada, es pugui coordinar en una xarxa de segon nivell. Així e poden enfortir capacitats per tal que en el marc de les polítiques públiques a Catalunya hi pugui haver un suport decidit tant en finançament com en la disposició d’espais concrets on presentar opinions i idees, per tal de visualitzar cap a on ha d’anar la cooperació i el diàleg de les diferents cultures. I en definitiva cap a on s’ha de construir el nostre país, en un moment clarament de canvi, en un moment que, com a país, ens hem de presentar al món. Com ho fem i com impulsem la relació amb els altres pobles del món dirà molt del model de país que volem construir.

En definitiva, tenim un marc normatiu concret (el Pacte Nacional per la Immigració, els diferents Plans Director de Cooperació al Desenvolupament, el Llibre verd del Codesenvolupament… ) que pot permetre que es faci un salt endavant en temes de codesenvolupament a Catalunya, existeixen capacitats, cal sistematitzar tots aquests processos i treballar més organitzadament, més en xarxa, per aprofitar aquest moment i fer un salt endavant que millori el conjunt de la cooperació catalana i del codesenvolupament al nostre país.

Resum Visual